diumenge, 23 d’octubre de 2016

CONTES PER LLEGIR

JOCS DE TAULA (© il·lustració: Paul Sharp, © text: Mireia Muñoz)

Caram, què difícil és guanyar la Lluïsa a un joc de taula! Se les sap totes, pot comptar endavant o endarrere, i fins i tot fent diagonals per sobre del taulell de joc. Mira que és la més petita de la classe, però ha tornat de les vacances ben entrenada, diu que ha jugat molt amb els seus avis i cosins quan eren al poble i ara sap molts trucs. El curs passat sempre perdia perquè no sabia comptar gaire bé i equivocava en moure les fitxes, i plorava i xisclava, i deixava el joc a mitges. Sempre acabàvem ben enrabiats. Per sort, ara ja no li passa.  A tots ens agrada guanyar, però si perds de tant en tant,no cal enfadar-se, si et toca perdre tampoc no s’acaba el món, l’important és que jugant ens ho passem bé. La Lluïsa ha tingut una idea molt bona: que quan fem un joc i algú perd, els altres li fan una sorpresa bonica perquè tots volem estar contents. Ens ha agradat tant que hem estat jugant tota la tarda, i ningú s'ha barallat.

La maleta de Sistema Solar (© il·lustració: .Allistar, © text: Mireia Muñoz)

L’Alícia perdia la gana quan arribava la calor. I totes les vacances d’estiu eren un martiri per als seus pares que volien que fos més menjadora. No hi havia res a fer, no tenia gana. Però un bon dia, tot va canviar. Va arribar la tieta Irene i li va portar un regal de les vacances que havia fet. La tieta Irene era molt viatgera i sempre marxava uns dies abans de l’estiu, així no hi havia tanta gent i ella s'hi trobava més bé.
L’Alícia tenia cinc anys. Sempre li havien cridat atenció les enganxines de la maleta de la tieta, que quan feia vacances voltava per tot el món i a la tornada posava sempre una enganxina dels llocs que havia visitat. Tenia la Torre Eiffel, de les vacances a París; el Big-Ben del viatge a Londres per veure els jocs olímpics, l’Estàtua de la Llibertat de Nova York,  el monument Taj Mahal de quan va anar a l’Índia,  l'edifici de òpera de Sidney (Austràlia)... La petita Alícia somniava les coses tan meravelloses que devia veure la tieta: els elefants, els cangurs, el parc d’atraccions amb tots els personatges de les seves pel·lícules preferides... Quan va veure la maleta viatgera que li havia regalat, no s’ho podia creure: aquella era la maleta dels seus somnis! Tenia tots els planetes coneguts del sistema solar, i la Lluna, i el Sol, i estrelles amb cua, i satèl·lits, i coets... L’Alícia va pensar que, quan fos una mica més gran, amb aquella maleta podria viatjar per tot l’Univers. Llavors va decidir que a partir d’aquell moment havia de menjar molt i fer exercici per fer-se gran i forta, així podria convertir-se en astronauta i dedicar-se a viatjar i a visitar tots els planetes i conèixer noves estrelles i nous mons...
Els seus pares estaven bocabadats: l’Alícia menjava de tot i sense protestar: arròs, verdures, cigrons, macarrons, carn, peix, ous, amanida, fruita...

 Potser d’aquí a uns quants anys, quan ja sigui prou gran, serà una famosa astronauta!

Aquest dos contes i més els podeu trobar en: https://gordolobomiri4.blogspot.com.es/
Gràcies

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada